Després de “Connexions Poètiques” Lluís Fortuny de la Companyia Elèctrica Dharma, torna amb “Sons, llums i paraules” una sessió renovada, on la màgia de la música, la poesia i les projeccions, es fusionen per crear un espectacle captivador.
Un concert íntim, un viatge multisensorial, on la música es converteix en un riu que flueix a través dels poemes, i les imatges et transporten a altres mons. Cada acord és una història, cada vers una emoció, cada imatge un paisatge, un record.
En aquest espectacle de petit format, les músiques del món, es fusionaran amb els poemes de Maria Mercè Marçal, Joan Salvat Papasseit, Josep Fortuny o Joana Raspall. Un viatge, on el públic és convidat a deixar-se portar per la profunditat d’aquesta experiència.
Depenent dels casos, les sessions poden adaptar-se a altres necessitats: sigui un cicle, una mostra, un monogràfic o qualsevol esdeveniment cultural.
Bon dia, cel! Bon dia, terra!
Bon dia, mar! Bon dia, sol!
Bon dia, vent! Bon dia, vela!
Bon dia, ocell! Bon dia, flor!
Bon dia, tu! Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!
Joana Raspall
Dóna’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit
Res no et serà pres:
vindrà tan sols l’instant d’obrir dòcilment la mà i alliberar la memòria de l’aigua perquè es retrobi aigua d’alta mar.
Maria Mercè Marçal
La llibertat és la raó de viure. Dèiem, somniadors, d’estudiants. És la raó dels vells, matisem ara, la seva única esperança escèptica.
Joan Margarit
Cadascú ha de tenir la seva cambra. I un pati blau on passejar els seus dubtes.
Montserrat Abelló
Com si fos un gran ocell, voldria jo volar damunt el mar immens cel blau enllà, enllà blau cel dins dels teus ulls, dins les venes, el mar.
Josep Fortuny
La nit és un privilegi teixit tot de seda i or i ara et jugues el teu sostre per tastar-ne la finor.
Enric Casasses
… que sóc que no sóc camí ral que sóc que no sóc tramuntana que pugis amb mi al darrer cim que pugis amb mi fins l’albada.
Maria Cabrera
Subratlla la raó qui no la té, la pols ressona damunt l’estructura, i mar i terra mostren la juntura girada per la sang i pel diner.
Joan Brossa
